La Riera de Pontons

ESTUDI DEL BOSC DE RIBERA

Les coordenades del riu foren: E (X): 379176,3 m - N (Y): 4583592,5 m

1. Quina és la vora dreta del riu?

La part dreta del riu era la part on ens vam seure, hi havia un petit camí i al costat d’ell una muntanya amb camps i boscos. Per saber quina era la part dreta vam haver de mirar el corrent del riu, és a dir, la direcció en la que baixava el corrent i així podíem saber quina era la part esquerra i la part dreta. Sempre mirant cap a la desembocadura del riu.

2. El fet de tenir un bosc de ribera o no tenir-lo. Com influeix en la temperatura de l'aigua del riu? 

Si un riu té un bosc al costat té un punt a favor, ja que aquest li proporciona ombra al riu i això permet regular la temperatura de l’aigua i mantenir-la ben oxigenada. Llavors la temperatura serà menys elevada.

3. El bosc de ribera és diferent del bosc típic de la zona que és l'alzinar o una pineda. Quines característiques té el bosc de ribera? Expliqueu 5 característiques.

Els boscos de ribera són boscos caducifolis que creixen a banda i banda dels corrents fluvials.

Esbarzers

• Rarament els falta l’aigua i això els permet viure gràcies a l’aigua dels rius.
• La vegetació dels boscos de ribera està adaptada a les inundacions periòdiques que a vegades poden arrancar arbres i arbustos.
• Els boscos de riera funcionen com a “corredors biològics” per a moltes espècies, sobretot mamífers. Això passa principalment en les àrees on els boscos naturals han estat suprimits i substituïts per conreus. Això facilita el desplaçament de molts animals en aquestes zones.
• Els boscos de ribera són ecosistemes molt rics en aliments, amb una gran abundància de fruits i aliments que fa que hi hagi més invertebrats.
• Els boscos de ribera estan formats per un arbre molt important, els esbarzers que donen refugi i aliment a una gran quantitat d'animals, sobretot als ocells.

Bosc de ribera, en un afluent del llac Erie, als Estats Units

4. Feu una gràfica on es vegi el canvi de cabal del riu en les 3 estacions que hem pres mesures.

5. Raona les causes del canvi de cabal fent referències al clima mediterrani.

Les causes del canvi de cabal són molt diverses. L’any passat, la tardor va ser molt calurosa. Llavors la temperatura va ser menys elevada i això va fer que el seu cabal al principi de la tardor sigués molt baix. També s’ha de tenir en compte que el cabal de la riera de Pontons no té un alt nivell. A l’hivern, s’ha de dir, que durant uns dies abans havia plogut, això va fer que el dia següent el cabal del riu fos més elevat. A la primavera el cabal ha baixt, però no ha baixat tant com el de la tardor, ja que amb les aigües de la poca neu que va caure el cabal va augmentar.

ESTUDI FISICO-QUÍMIC DE L'AIGUA

1. Expliqueu una causa perquè els nitrats siguin alts en l'aigua del riu.

Els nitrats poden ser alts en l'aigua del riu per diferents motius, entre ells la presència d'algues és un fet que fa elevar aquest compost químic. La geologia, les pedres, poden influir en la pujada de nitrats, igual que els productes agrícoles o els de fàbriques. Hem de remarcar que la setmana abans que vam anar al riu va ploure i això, potser, va fer pujar els nivells de nitrats.

2. Feu una gràfica de les 3 mesures de la temperatura de l'aigua.

3. Quines poden ser les causes del canvi de temperatura de l'aigua? Raona les respostes.

La temperatura de l'aigua es pot veure afectada pel temps atmosfèric i per l'ús l'humà, és a dir, l'aigua depèn de nosaltres i dels materials o líquids que hi aboquem. També els productes químics varien la temperatura igual que els productes agrícoles o els residus de les fàbriques i les centrals.

4. Per què és important que la temperatura de l'aigua sigui fresca?

La temperatura de l'aigua és important que sigui freda ja que l'aigua fresca reté més oxigen que la calenta i això fa que es pugui mantenir un ecosistema viu.

5. Fes una gràfica de les 3 mesures de la concentració d'oxigen.

ESTUDI DELS MACROINVERTEBRATS DEL RIU

1. Feu una llista amb el dibuix dels macroinvertebrats trobats i expliqueu de què s'alimenten i quin tipus d'animal és.

Els macroinvertebrats que vam trobar al riu van ser:

TRICÒPTERS

• Nom: Cuca de capsa (insecte)
• Desenvolupament: Larva
• Alimentació: Mengen la matèria orgànica

PLECÒPTERS

• Nom: Perla o Pèrlid (insecte)
• Desenvolupament: Larva
• Alimentació: Mengen matèria vegetal i quironòmids (mosques)

PLANÀRIES

• Nom: Dugèsid (cuc)
• Desenvolupament: Larva
• Alimentació: Són carnívors que s'alimenten de preses vives o d'organismes danyats o morts recentment

CUCS

• Nom: Lumbrícid (cuc)
• Desenvolupament: Adult
• Alimentació: Mengen qualsevols material orgànic

CRUSTACIS

• Nom: Gammaridae (crustaci)
• Desenvolupament: Adult
• Alimentació: S'alimenten de residus

• Nom: Cambaridae (Cranc de riu americà)
• Desenvolupament: Adult
• Alimentació: Són omnívors

MOL·LUSCS

• Nom: Limneid (mol·lusc)
• Desenvolupament: Larva
• Alimentació: Mengen algues i restes de menjar

LARVES DE LIBÈL·LULA

• Nom: Èsnid (insecte)
• Desenvolupament: Larva
• Alimentació: Menja petits animals aquàtics i els èsnids adults capturen insectes en ple vol

EFEMERÒPTERS

• Nom: Efemèrid (insecte)
• Desenvolupament: Larva
• Alimentació: Són carnívors i mengen a través de la necrofàcia (animals morts), s'anomenen carronyaires.

HETERÒPTERS

• Nom: Gerridae (insecte)
• Desenvolupament: Adult
• Alimentació: S'alimenten d'invertebrats, principalment aranyes i insectes que cauen sobre la superfície de l'aigua

• Nom: Hidrometridae (insecte)
• Desenvolupament: Adult
• Alimentació: S'alimenta d'altres insectes que cauen a l'aigua

SANGONERES

• Nom: Erpobdèl·lids (cuc)
• Desenvolupament: Adult
• Alimentació: S'alimenten de la sang dels animals o de petits invertebrats

Cuca de capsa

Lumbrícid

Gammaridae

Perla

Cranc de riu americà

Èsnid

Limneid

Dugèsid

Efemèrid

Sagonera

Hidrometridae

Gerridae

2. Perquè alguns d'aquests invertebrats són indicadors biològics? Expliqueu-lo.

Els macroinvertebrats són indicadors biològics perquè gràcies aquests sabem la qualitat de l'aigua del riu, sabem la seva salut. Depenent de quins animals trobem sabrem si el nostre riu està en bon estat o en dolent. També hem de dir que aquests invertebrats es fan servir com a indicadors a la majoria de rius del món. Quant més animals hi trobem, més saludable estarà el riu, en canvi, si és dolenta hi haurà poques espècies.

3. Quins són els macroinvertebrats indicadors biològics que vau trobar?

Els macroinvertebrats que vam trobar són els de l'exercici interior però ara mostrarem a quin estat de l'aigua viuen:

• Cuca de capsa-> Rius en bon estat 
• Èsnid-> Rius en bon estat
• Dugèsid-> Rius mediocres
• Gammarida-> Rius mediocres
• Efemèrid-> Rius en molt bon estat
• Perla-> Rius en molt bon estat
• Limneid-> Rius contaminats
• Sangonera-> Rius contaminats
• Gerridae-> Rius contaminats
• Hidrometridae-> Rius contaminats
• Lumbírid-> Rius contaminats
• Cranc de riu-> Rius contaminats

4. Quina és la qualitat ecològica del riu segons els macroinvertebrats? Per què?

La qualitat ecològica del riu és moderada, és bona ja que encara que predominen els macroinvertebrats que viuen en rius contaminats (que aquestos poden viure en qualsevol estat de l'aigua del riu, perque s'adapten a las circunstàncies), tenim dos animals aquàtics que només poden viure en els rius on l'aigua és neta, és a dir, que no estigui contaminada.

5. Expliqueu què veu de fer per recollir els macroinvertebrats del riu.

Per capturar els macroinvertebrats vam utilitzar diferents instruments que foren els salabrets o els coladors de tela que ens van resultar molt útils ja que al ser com petites canyes de pescar, ens va fer que el treball fos menys esgotador. Ens vam col·locar per grups a la vora del riu i cuidadosament vam introduir aquest salabret per recollir diferents macroinvertebrats. Quan ja els teniem, els vam abocar a la safata plena d'aigua que el monitor ens va proporcionar. Per últim, els vam inspeccionar i els vam tornar a llançar al seu habitat natural.